Característiques del Realisme

El Realisme és un corrent literari que neix a França a la segona meitat del segle XIX. Aquest corrent plasma en les seves obres com era la vida d’aquell moment, buscant la màxima precisió alhora d’escriure, ja que s’hi descriuen a molt detall les escenes que hi relaten.

Aquest estil va néixer a França però altres països van copiar aquesta forma de fer literatura. Aquesta “internacionalització” fa que el Realisme es manifesti de diferents formes depenent del país del qual parlem.

Però les característiques que es compleixen en qualsevol lloc són:

• l’ús de molts adjectius en frases llargues
• els personatges són gent corrent (no existeixen els herois ni les ficcions)
• cada un d’aquests personatges té un registre lingüístic lligat a la seva condició social
• S’hi tracten temes que preocupen la societat del moment, com: l’economia, l’amor…
• L’autor s’interessa molt per la psicologia dels seus personatges
• Freqüenten els monòlegs, l’estil indirecte i l’ús d’un narrador omniscient
• S’utilitza molt la descripció d’objectes per tal d’ajudar a identificar la condició social del personatge en qüestió
• La qualitat més important que havia de complir un autor realista era tenir una bona capacitat d’observació

Narcís Oller

Narcís Oller i de Moragas va néixer a Valls (Alt Camp) el 10 d'agost de 1846, en el si d'una família benestant. Orfe de pare als dos anys, va ser educat per la mare i l'oncle matern, l'advocat J. de Moragas.

Aquest, home liberal i de gran cultura, influí decisivament en l'afició literària del petit Narcís, el qual també va tenir una estreta relació amb el seu cosí, el tarragoní Josep Yxart. Aquesta amistat condicionà per a bé la carrera literària de l'escriptor, de la qual Josep Yxart fou guia i promotor.

Les repercussions a Valls de la Revolució de Setembre de 1868 van estar a punt de costar un seriós disgust al tutor d'Oller, i això precipità la seva marxa a Barcelona.

Es va llicenciar en Dret el 1871 i va fixar-hi la seva residència habitual a partir de 1873. Després d'un breu període com a oficial de secretaria de la diputació, exercí de procurador dels tribunals fins gairebé la seva mort.

Havent rebut una educació il·lustrada i descatalanitzada, els seus primers assajos literaris foren en castellà. El 1876 escriví El Pintor Rubio, una gran novel·la romàntica inèdita fins el 1996, i publicà articles esparsos i de poca volada, sovint amb pseudònim.

Als 30 anys apuntava en castellà fins i tot les seves notes personals. La conversió al catalanisme cultural vingué de la mà de Josep Yxart i de J. Riera i Bertran. Aquests l'introduirien en els cercles literaris renaixentistes.

Les seves Memòries Literàries , redactades en 1913-18, evoquen en un to justificatiu la seva carrera d'escriptor fins al 1906. La publicació de les seves Obres Completes (12 volums, Editorial Gustavo Gili, 1928-30), en ortografia fabriana, confirmà la seva rehabilitació com a patriarca de la novel.la catalana moderna.

Va morir el 1930, pocs mesos abans que es col·loqués el seu retrat a la Galeria de Vallencs Il·lustres, un dels actes més solemnes de les Festes Decennals de la Candela de 1931. Hauria estat el primer vallenc que hauria rebut tal honor en vida.

Obres de Narcís Oller

Obres

Novel·la

La papallona: (1882) La història d’un seductor i la seva víctima; malgrat el pòsit costumista i romàntic, aquesta és la primera novel·la catalana moderna.

L’escanyapobres: (1884) L’estudi acurat de l'arquetipus de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial en la societat rural a causa de l’arribada del ferrocarril, i l’explotació minera.

Vilaniu: (1885), descripció satírica de la vida i la política de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.

La febre d’or: (1890-1892) L'obsessió pels diners, centrada en l'enriquiment fàcil que s'aconsegueix mitjançant l'especulació borsària. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa és acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és un nou ric de família pobra, s’enriqueix especulant [febre d’inversió a la Barcelona de 1880 i 1882] però aviat s’arruïna per la crisi financera europea.

Bogeria: (1898) Plantejament d'un procés de bogeria provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la genètica i pel medi ambient. És, per tant, un acostament a l’estètica naturalista. Tot i així, la ideologia conservadora, burgesa i cristiana d’Oller l’allunya dels principis deterministes del naturalisme propugnat per Zola. Oller s'implica, no és un mer analista fred i impassible.

Pilar Prim: (1906) Sintonitza amb l'evolució de la narrativa europea i és un intent d’acostar-se al nou moviment de l’escena literària catalana, el Modernisme. És una novel·la psicològica on planteja el conflicte de la protagonista, de nom simbòlic, víctima de la clàusula testamentària del marit, que la priva de l’usdefruit dels béns si torna a casar-se.

Importància de l'obra

Oller va passar a ser un dels escriptors catalans més famosos del seu moment i de la literatura en general degut a diverses característiques que només ell abastava.

Com a primer factor d’importància, cal tenir en compte el fet que la literatura catalana no complien amb una tradició literària amb la qual els autors poguessin fer referència. Per aquest motiu, Oller va reemplaçar aquesta falta de tradició literària catalana amb la novel·lística francesa i castellana. Gràcies a aquesta innovació, va aconseguir que la novel·la catalana se situés dins dels corrents literaris més avançats d’aquell moment.

La literatura que practicava Narcís Oller va ser molt personal (i per aquest fet és prou destacada) pel fet que té un afany totalitzador, és a dir, Oller creu que tot està vinculat dins de la història, per exemple, el fet que per descriure un lloc, el personatge que és d’allà utilitzi localismes, fa de la seva literatura una pràctica única. Tampoc li sap greu utilitzar castellanismes quan els necessita.

Les obres d’aquest autor solen ser bastant complexes, les trames que hi troben entre portada i contraportada estan escrites al detall, fent que els seus personatges i les seves descripcions siguin molt precises, igual que els paisatges que hi surten (destaca força l’oposició del món rural i l’urbà).

En conclusió, Oller fou un autor molt important per la seva renovació literària dins del marc novel·lístic català i per les seves exhaustives reproduccions al detall dels personatges, dels paisatges, i en definitiva, de la realitat que l’envoltava.

Video sobre Narcís Oller i Grabació d'audio

Click aquí per veure un video sobre Narcís Oller

Argument del Video

"Vida i obra d'un dels autors més representatius de la literatura catalana, especialment la referida al moviment naturalista. Oller va ser un testimoni clau de la Catalunya del tombant del segle XIX, de la Febre d'or, d'un país en transformació que ell reflectí magistralment en la seva obra literària."

La bogeria (Grabació d’audio) Lletra

- Desenganya't: no hi ha paritat(1). El cas d'en Daniel no és neurastènia(2)

pròpiament dita, com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats, sinó de vesània (3)

hereditària: la du ja de naixença. Sa mare va ser una histèrica, son pare va presentar

tals anomalies de raó, que (ja us ho vaig dir), per a mi, va morir boig. Quin podia ser el

fruit d'aquest matrimoni? L'atavisme (4) és una causa predisposant indiscutible.

L'etiologia (5) de les malalties mentals l'assenyala com una de les infal·libles. Què més?

Té una germana epilèptica. La conducta de l'altra, de l'Adela, amb les seves exaltacions

eròtiques, no és la d'una persona desequilibrada? A ell, a en Daniel, quan l'heu vist

conduir-se (6) com un home sa?

Vocabulari

1 Paritat: comparació.

2 Neurastènia: desequilibri mental caracteritzat per un cansament inexplicable, sensació de debilitat i esgotament. Les persones afectades mostren tristesa, abatiment, temor, pèrdua de memòria,insomni, irritabilitat i mal de cap, entre d’altres símptomes.

3 vesània: demencia, bogeria.

4 atavisme: Aparició en un individu de caràcters d’un avantpassat remot desapareguts en els

avantpassats immediats o pròxims.

5 etiología: branca de la medicina que estudia les causes de les malalties.

6 conduir-se: comportar-se.