Narcís Oller

Narcís Oller i de Moragas va néixer a Valls (Alt Camp) el 10 d'agost de 1846, en el si d'una família benestant. Orfe de pare als dos anys, va ser educat per la mare i l'oncle matern, l'advocat J. de Moragas.

Aquest, home liberal i de gran cultura, influí decisivament en l'afició literària del petit Narcís, el qual també va tenir una estreta relació amb el seu cosí, el tarragoní Josep Yxart. Aquesta amistat condicionà per a bé la carrera literària de l'escriptor, de la qual Josep Yxart fou guia i promotor.

Les repercussions a Valls de la Revolució de Setembre de 1868 van estar a punt de costar un seriós disgust al tutor d'Oller, i això precipità la seva marxa a Barcelona.

Es va llicenciar en Dret el 1871 i va fixar-hi la seva residència habitual a partir de 1873. Després d'un breu període com a oficial de secretaria de la diputació, exercí de procurador dels tribunals fins gairebé la seva mort.

Havent rebut una educació il·lustrada i descatalanitzada, els seus primers assajos literaris foren en castellà. El 1876 escriví El Pintor Rubio, una gran novel·la romàntica inèdita fins el 1996, i publicà articles esparsos i de poca volada, sovint amb pseudònim.

Als 30 anys apuntava en castellà fins i tot les seves notes personals. La conversió al catalanisme cultural vingué de la mà de Josep Yxart i de J. Riera i Bertran. Aquests l'introduirien en els cercles literaris renaixentistes.

Les seves Memòries Literàries , redactades en 1913-18, evoquen en un to justificatiu la seva carrera d'escriptor fins al 1906. La publicació de les seves Obres Completes (12 volums, Editorial Gustavo Gili, 1928-30), en ortografia fabriana, confirmà la seva rehabilitació com a patriarca de la novel.la catalana moderna.

Va morir el 1930, pocs mesos abans que es col·loqués el seu retrat a la Galeria de Vallencs Il·lustres, un dels actes més solemnes de les Festes Decennals de la Candela de 1931. Hauria estat el primer vallenc que hauria rebut tal honor en vida.